Món obrer Estat espanyol

Madrid

14-D: Contra els (vells) nous models d’explotació laboral

Aquest 14 de desembre el sindicat CGT convoca a un acte de protesta a Madrid per denunciar “els nous models d'explotació laboral”. La lluita contra la precarietat laboral i la divisió de la classe treballadora, una tasca estratègica.

Diego Lotito

@diegolotito

Viernes 14 de diciembre de 2018 | 14:57

L’Estat espanyol està al capdavant de les xifres europees de pobresa i precarietat. És el subproducte de l’ofensiva general contra les condicions materials de vida de la classe treballadora desplegada durant l’etapa neoliberal i, després de l’esclat de la crisi capitalista en 2008, la imposició d’ajustos anti obrers i mecanismes de precarització del treball que avui són la base de la tan esmentada “recuperació”. Un procés de reculada brutal de drets que sofreix la nostra classe, en el qual el programa de el “mal menor” sostingut per les direccions burocràtiques dels sindicats majoritaris ha estat un còmplice necessari.

A aquesta realitat s’han integrat en els últims anys noves plataformes de l’anomenat “capitalisme col·laboratiu”. Un fenomen que, com diu l’editorial de l’últim nombre de Rojo i Negre -revista de la CGT-, “busca donar una nova volta de rosca a la precarietat sistèmica que s’ha instal·lat al món del treball d’aquest país”.
*Amazon, *Glovo, *Deliveroo, *Airbnb, *Uber o *Cabify, al món de les “*apps”, però també antigues empreses com Inditex o Carrefour, competeixen pels primers llocs en innovació a l’hora de *superexplotar a la nostra classe, evadir impostos i imposar condicions laborals de *semiesclavitud. El capitalisme de plataforma mira amb nostàlgia les relacions laborals del segle XIX i intenta emular-les, i en bona mesura ho aconsegueix. Però també troba resistència.

El conte del “capitalisme col·laboratiu”

La ràpida expansió d’aquestes plataformes troba una de les seves raons en el sideral creixement d’usuaris de dispositius mòbils. En general, es defineixen a si mateixes com a part de la “economia col·laborativa”. La seva funció és “connectar usuaris”, ser “mediadores” en la relació social entre persones, segons una intel·ligent estratègia de màrqueting per la qual semblés que l’economia de l’ “accés” estaria reemplaçant a l’economia de la “propietat”.

Com afirma Josefina Martínez en Uberización i explotació, la veritable cara del capitalisme “col·laboratiu”, la ideologia que acompanya aquesta “nova forma d’economia” es vesteix de “col·laboració” com si permetés una relació lliure entre serveis i necessitats, sense mediació del capital. El “sharewashing” [rentat de cara amb la idea de “compartir”] és la nova pràctica de moltes empreses, una continuació de el “greenwashing” [empreses que usen un discurs “verd” de cura del medi ambient] o el “pinkwashing” [empreses que utilitzen referències gayfriendly per vendre més]. D’aquesta forma, pràctiques comercials com vendre, comprar o llogar, es transformen a “compartir”.

Darrere dels negocis capitalistes “col·laboratius” més reeixits “es troba el capital financer més concentrat -mitjançant grans fons d’inversió- i l’explotació capitalista més crua, amb la consegüent eliminació de drets laborals i major precarietat”.

Allí està el cas d’Uber, una empresa valoritzada en 70.000 milions de dòlars. Qui fos el seu CEO fins a fa molt poc, l’hipermilionari Travis Kalanick, compta amb una fortuna personal estimada en res menys que 6.300 milions de dòlars. El secret del seu èxit? La violació generalitzada dels drets laborals dels xofers, i el desprendre’s de tot tipus de càrregues laborals com a seguretat social, vacances, segur mèdic, etc.

O el de Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, que ha desplaçat a Bill Gates com l’home més ric del món amb una fortuna que es calcula en 130.000 milions de dòlars. És a dir, el capitalista més ric de tota la història… i “el pitjor ocupador del món” segons els afiliats de la Confederació Internacional de Sindicats (*CSI).

En efecte, l’imperi d’Amazon està basat en una immensa xarxa de precarització laboral i evasió impositiva a escala planetària. “Darrere de la narrativa ‘innovadora’ d’Amazon”, afirma Josefina Martínez, “trobem una explotació laboral més semblant al segle XIX, amb milers de treballadors precaritzats en grans magatzems en diferents països del món.”

En el llibre Els amos d’internet, la politòloga argentina Natalia Zuazo adverteix que les empreses de plataformes estan molt lluny de ser “economies col·laboratives”. Per contra, es tracta de “companyies tradicionals que utilitzen internet per mitjançar i extreure els guanys de molts individus connectats”. Per això, denominar “col·laboració social” al que fan aquestes empreses és “un eufemisme intervingut per tecnologia per a alguna cosa que ja coneixíem: treballar molt perquè uns altres guanyin”.

Velles i noves formes d’explotació capitalista, el mateix contingut

El capitalisme de plataforma té una característica fonamental: no l’hi pot separar de la massificació de l’accés a internet, als ordinadors i els dispositius mòbils en els últims anys. En aquesta realitat aquestes companyies es veuen a si mateixes com a part del “futur” i del “nou”.

No obstant això, com veiem en els conflictes de la plantilla d’Amazon, o en la lluita dels “Riders” de Glovo i Deliveroo, quan baixem del núvol a la realitat material, observem que la lògica que les regeix és la maximització dels guanys i la precarietat laboral in extremis.

En una nota apareguda recentment en Público.es per donar difusió a la concentració d’aquest proper 14D a Madrid contra “els nous models d’explotació laboral”, Julio Fuentes (CGT) i Víctor de la Font (Anticapitalistes), sostenen que “desgraciadament les grans empreses de l’economia col·laborativa estan servint d’inspiració a la patronal en el seu conjunt, que comença a adoptar de manera sistemàtica els seus mateixos principis i estratègies: temporalitat salvatge, subcontractes, ETT´s, falsos autònoms, jornades maratonianes i sous de misèria són el pa de cada dia.”

Cert és que el capitalisme de plataforma nodreix d’idees “innovadores” al conjunt de la patronal per explotar més i millor a la nostra classe. Però, estrictament parlant, és necessari destacar que moltes d’aquestes condicions de precarietat laboral ja existien molt abans que els sàtrapes d’Uber, Amazon o Deliveroo es fessin multimilionaris a costa del treball aliè.

Les taules salarials “b”, el frau dels contractes temporals (que actualment representen més del 90% dels contractes que se signen), les *ETTs, els falsos autònoms, les externalitzacions, els torns rotatius, les contractes i subcontractes, les beques i contractes en pràctiques per a la joventut, al costat de multiplicitat de mecanismes de precarització del treball, són la realitat de milions de treballadors i treballadores fa dècades. La precarietat és el model laboral del capitalisme espanyol, i en termes generals, del capitalisme a escala global.

Recalcar aquest element és clau per no córrer el perill d’ “embellir” les velles formes d’explotació capitalista. Una temptació que hem vist, per exemple, en l’enfrontament entre els taxistes i empreses com Uber o Cabify. En les vagues de Madrid i Barcelona, les associacions de taxis han denunciat la competència deslleial i la falta de regulació pels xofers per part d’Uber i Cabify. Molts taxistes assalariats han participat de les protestes contra Uber, ja que amb la seva irrupció al mercat s’imposen condicions laborals a la baixa.

No obstant això, aquestes protestes han tingut una gran contradicció: també han estat impulsades per propietaris de taxis que empren assalariats en pèssimes condicions laborals (la jornada laboral mitjana és superior a 10 hores) i que s’escuden en la lluita contra Uber per justificar la seva pròpia explotació de la mà d’obra.
Fins i tot hi ha sectors de l’extrema dreta europea, com Marine Le Pen, que es pronuncien demagògicament contra la “uberització de l’economia”, defensant un model de capitalisme “nacional” i “regulat” per als francesos.

Per això, la lluita contra la uberització de l’economia ha d’emfatitzar que els empresaris “tradicionals” i “regulats” segueixen exercint com sempre una intensa explotació i precarització sobre els seus treballadors i treballadores. I han estat campions a flexibilitzar i precaritzar el treball durant les últimes dècades.

Fractura social, resistència i organització

La contractació, la subcontractació, l’externalització, així com la multiplicitat de variants de precarietat laboral, són un dels pilars sobre els quals es va assentar l’ofensiva neoliberal contra la classe treballadora en els últims 30 o 40 anys, imposant una divisió mai abans vista en les files de la nostra classe.

En les últimes dècades, les relacions d’explotació capitalista es van estendre per tot el globus com mai abans, subsumint les més variades activitats humanes. En l’actualitat, per primera vegada en la història, les treballadores i treballadors assalariats, juntament amb els semiproletaris, constitueixen la majoria de la població mundial. Un creixement que ha modificat la fisonomia de la classe obrera, amb una cada vegada major presència del sector serveis (incloent el transport, la logística i diverses activitats que fan a la circulació del capital).

Però el creixement vertiginós de la classe treballadora ha vingut acompanyat d’una fragmentació sociopolítica de les seves files de proporcions també històriques. Com expliquen Emilio Albamonte i Matías Maiello en el llibre “Estratègia socialista i art militar”, “a l’aprofundiment de la tradicional divisió imposada pel capital entre la classe obrera dels països imperialistes i la perifèria se li van sumar unes altres que van donar lloc, juntament amb la proliferació d’aturats permanents, al sorgiment de treballadors ‘de segona’ (contractes a terme, subcontractats per empreses ‘externes’, treballadors sense contracte legal, fora de conveni col·lectiu, ‘sense papers’, o diferents combinacions d’aquests), que conformen gairebé la meitat de la classe treballadora mundial; en contrast amb el sector de la classe obrera ‘registrada’ legalment, sindicalitzada, amb salaris i condicions de treball superiors a la mitjana.” És en aquesta sorra en la qual han pogut proliferar les noves plataformes de l’anomenat “capitalisme col·laboratiu”, imposant condicions de treball pròpies del segle XIX.

El més important en aquest marc, i malgrat les “condicions tan inestables que fan gairebé impossible que la gent s’organitzi per lluitar contra aquests abusos constants”, com diuen Julio Fuentes i Víctor de la Font, aquestes noves formes d’explotació estan generant també noves formes de resistència entre la classe treballadora:

plataformes de lluita entre els treballadors de Glovo o Deliveroo en diversos països, sindicalització dels xoferes d’Uber i Cabify, vagues de “falsos autònoms” com vam veure amb els tècnics de Movistar en l’Estat espanyol, experiències que se sumen a altres lluites contra la precarietat, com les treballadores que netegen els hotels, Les Kellys. I que també mostra la recuperació de les tradicions històriques de lluita de la nostra classe: les vagues dures, els piquets, les caixes de resistència, com vénen demostrant les valentes companyes i companys d’Amazon Sant Fernando.

Unir aquestes lluites a les del conjunt de la classe treballadora, tant en els sectors “uberitzats” com en els tradicionals, és un treball que compta amb grans enemics. Òbviament les patronals, però fonamentalment, les burocràcies sindicals que han col·laborat activament com a agents del capital amb que s’imposés la fractura que divideix a la classe obrera.

Superar la divisió, unificar les files de la classe treballadora i conquistar organitzacions sindicals democràtiques i combatives, és una tasca clau per a l’enfrontament amb les (velles) noves formes d’explotació; però més que això, és la tasca estratègica del proletariat del segle XXI per enfrontar al capital.

* * *

Aquest 14 de desembre, la Federació de Transports i Comunicacions de la CGT, fent extensiu aquesta crida a tota la CGT en el seu conjunt, organitza un primer acte de protesta (en Sol, a les 18.00 hores) on treballadors i treballadores de diferents empreses denunciaran a viva veu les noves fórmules d’explotació laboral. Una iniciativa que mereix desenvolupar-se i amplificar-se.






Temas relacionados

Capitalisme   /   Món obrer Estat espanyol   /   Política Estat espanyol   /   Cabify   /   En Català   /   Riders   /   Deliveroo   /   CGT Estado español   /   Uber    /   Amazon

Comentarios

DEJAR COMENTARIO