Política Estat espanyol

CATALUNYA

El 155, la via eslovena i la Monarquia

L'esment de la “via eslovena” que va fer Torra, juntament amb l'acció dels CDRs sense reprimir, fan saltar les alarmes del Gobierno central que amenaça amb aplicar el 155.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Martes 11 de diciembre de 2018 | 14:23

Foto: EFE

Els dirigents socialistes del bloc 155 estan en ebullició amb la inacció dels Mossos i les declaracions de Torra. La Vicepresidenta Carmen Calvo va arribar a dir que Torra va encoratjar “la via sagnant” i Borrell es preguntava si amb les seves paraules el President encoratjava una insurrecció.

Segurament s’imaginen a un “Che” Torra amb roba militar al mig de la Serra de Collserola fent la guerrilla de la independència. És que el PSOE està avaluant si pot tornar a aplicar el 155.

El Govern amenaça també amb intervenir amb la Policia Nacional davant la inacció dels Mossos. Aquest diumenge, els CDRs han aixecat la barrera dels peatges perquè les carreteres siguin gratuïtes per unes hores. Per al Ministre d’Interior Grande Marlaska, els Mossos haurien d’haver intervingut reprimint l’acció dels CDRs i, per descomptat, preservant els interessos d’Abertis, l’amo de la qual és Florentino Pérez.

Aquesta és l’excusa que l’executiu socialista exposa per “crear” un “estat de les autonomies a la carta”. Però no a la carta per a les autonomies, sinó per al poder central. Si els Mossos no reprimeixen, ho farà la Policia Nacional; si els Mossos no preserven els negocis del gran empresariat, ho farà la Guàrdia Civil. Això sí, ho faran amb els “termes de proporcionalitat” que a Catalunya ja coneixem. Quelcom així com un 155 encobert.

Es veu que la reculada del Conseller Buch demanant disculpes als Mossos i evitant qualsevol dimissió no va ser suficient. Les declaracions de Roger Torrent contra els CDRs és més del mateix quan planteja que “la república no es construeix amb caputxes i amb la cara tapada”.

No solament que el 1O queda per les calendes gregues, sinó que a més s’està retrocedint davant les pressions del govern central i el Règim del 78. JxCat i Esquerra van demostrant, dia sí i dia també, que la seva República és un castell de naips.

Ni eslovena, ni escocesa: el 1O va per la via morta

En aquests dies es va desenvolupar una “virulenta” polèmica sobre quin via hauria de prendre el moviment independentista català. El President Torra a l’acte de presentació del Consell per la República a Brussel·les va dir “Els eslovens van decidir tirar endavant amb totes les conseqüències. Fem com ells i estiguem disposats a tot per viure lliures”. Des d’aquest moment una cascada de crítiques va caure sobre el líder català.

Al costat de *Puigdemont, *Torra va plantejar que "Els eslovens ho van tenir clar, van decidir autodeterminar-se". I, va continuar "Fem com ells, proposem-nos que no hi ha marxa enrere i estiguem disposats a tot per viure lliures". Aquest discurs contrasta, i molt, amb el 27O de 2017 que el Govern català o va tocar el dos per a França o per a la seu judicial. De les paraules als fets…

Inés Arrimadas va repetir el vers d’aplicar el 155 per assenyalar a continuació que Torra “és un perill públic”. El president del PPC no s’ha quedat enrere, Alejandro Fernández va afirmar que "el separatisme busca la balcanització d’Espanya". I, Vox per demostrar que és més de dreta ha presentat una querella contra el President. Fins i tot Ada Colau es va sumar a l’allau de crítiques en dir que “és una greu irresponsabilitat” i va demanar “que rectifiqui”.

Però el que no expliquen aquests dirigents dretans és que a violència de la “Via eslovena” va venir de part de l’Estat opressor, el qual no va reconèixer el referèndum realitzat a la fi de 1990 i molt menys els seus resultats. És així que va organitzar una invasió de la nova nació i durant 10 dies l’exèrcit iugoslau va obligar als eslovens a combatre si volien defensar la seva independència. Com a subproducte d’aquesta acció armada va haver-hi desenes de morts i milers de ferits. És això el que farà l’Estat espanyol si Catalunya declara la independència?

No obstant això, més enllà de quin via és la més adequada per pensar els esdeveniments catalans, cal dir clarament que des del referèndum del 1O anem de reculant tot el temps. El Govern de Puigdemont i els seus consellers de JxCat i ERC es van negar a proclamar la república o si més no fer front al poder del Règim del 78.

No van declarar la república després del referèndum; el 27O es van anar sense donar batalla; van acceptar les eleccions del 21D amb unes condicions inacceptables; van acceptar que l’Estat espanyol digués qui no podia ser president; i durant aquests mesos van fer tot el possible per desmobilitzar al poble català, qüestió que estan aconseguint reeixidament. Mentrestant la repressió judicial i policial avança.

Tan greu és la inacció de l’executiu de Torra que la vaga de fam que han començat fa una setmana quatre dirigents catalans i presos polítics semblen gairebé com a accions revolucionàries. A pesar que estan exposant els seus cossos, ni JxCat, ni Esquerra, ni l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium estan organitzant un enorme moviment popular per alliberar als presos polítics que estan a les presons catalanes administrades per la Generalitat (!!!!). Amb aquest grau de subordinació, l’1O clarament va per la via morta.

Per un gran moviment popular pel 1O

Culpa d’aquesta situació també la tenen els dirigents sindicals que estan completament fora de les escenes polítiques catalana i espanyola. Ni CCOO, ni UGT han fet res més que aquella “aturada de país” d’un grapat de minuts el 3O. Però també hi ha una gran absència des de l’esquerra sindical. Ningú fa res perquè es discuteixi en els llocs de treball i d’estudi el referèndum del 1O, els presos polítics, la precarietat, els baixos salaris, l’augment de les taxes universitàries, etc.

Amb la iniciativa d’algunes desenes d’estudiants s’han fet referèndums almenys en tres universitats catalanes (i més de 30 a tot l’Estat). A Catalunya van votar més de 9000 persones contra la Monarquia. Imaginin-se que això es fes en totes les universitats i instituts, a les fàbriques i empreses, als barris prenent l’exemple de Madrid, etc. Seria una forma importantíssima per rellançar el moviment pel 1O, ampliant la base i unint amb els reclams dels estudiants i els treballadors.

La iniciativa dels referèndums és una gran oportunitat per buscar complicitats amb treballadors i pobles de la resta de l’Estat. Ells mateixos, igual que a Catalunya, pateixen el reaccionari Règim del 78 amb el seu “(in)justícia”, amb la repressió policial, amb els greus problemes socials producte de l’atur, la precarietat i la misèria a la qual ens condemnen. Tenim un mateix enemic i problemes molt similars. Hem de lluitar junts respectant-nos mútuament.

La força dels CDRs es pot desgastar en accions aïllades. La CUP podria evitar-ho per la seva enorme influència en sectors d’avantguarda. Influeix en els CDRs, dirigeix organitzacions juvenils com el SEPC o Arran. Les enquestes li estan donant que obtindria uns 10 escons en el Parlament català. I, ara participarà dins de la gran jornada de lluita pel 21D com a “rebuda” a Pedro Sánchez i prepara més accions de cara al gener quan comenci el judici.

Amb aquesta important força es pot actuar sobre l’esquerra sindical per entusiasmar a treballadors públics que han realitzat diverses vagues, als estudiants universitaris que lluiten contra les taxes i unificar els seus reclams amb el reclam de fer efectiu el 1O, la llibertat dels presos polítics i empalmar amb el moviment anti monàrquic que floreix en l’Estat espanyol. És la millor forma de sumar a l’ANC i a Òmnium o deixar en evidència als seus líders. És la millor forma d’eixamplar la base.






Temas relacionados

Política Estat espanyol   /   Referèndum a Catalunya   /   Autodeterminació de Catalunya   /   Independència de Catalunya   /   En Català   /   CUP    /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO