Política Estat espanyol

EUROPA FORTALESA

El Govern de Sánchez tanca la sortida al Open Arms

El Govern ha passat d'acollir refugiats “a la seva manera” a "despatxar-los" i ara directament no deixa que el vaixell Open Arms pugui sortir a salvar-los.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Martes 15 de enero | 07:35

El Ministeri de Foment no deixa que el vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms pugui salpar del port de Barcelona, on es troba amarrat. L’ONG usa aquest vaixell, com tothom sap, per a rescatar refugiats que tracten de travessar el Mediterrani cap a Europa fugint, ja sigui de guerres o de situacions socials desastroses. Les seves accions més conegudes són els rescats de refugiats sirians en les costes gregues de Lesbos.

El vaixell de l’Open Arms juntament amb l’Aquarius solen rescatar immigrants en les aigües mediterrànies pròximes a Líbia i a Itàlia. En varis dels seus rescats han tingut problemes per a deixar als rescatats en un port fora de perill. Va ser el cas famós del Aquarius que va tenir que viatjar fins a València perquè ni la Itàlia de Salvini, ni la França de Macron van autoritzar l’entrada de vaixells.

El Ministeri de Foment, que regula els ports, s’ha inventat unes excuses increïbles per a no deixar salpar al vaixell. En el seu comunicat, el Govern deia que el vaixell “no compta amb els certificats necessaris per a garantir el compliment de la normativa internacional de seguretat marítima i prevenció de la contaminació del medi marí”.

El patró del buc es queixa perquè no hi ha incompliments fets pel seu accionar: “tots els incompliments s’atribueixen en abstracte i en tercera persona a les autoritats responsables; en definitiva, els estats" deia Oscar Camps. Si no hi ha seguretat marítima és perquè els Estats no la garanteixen i tanquen els ports davant una acció humanitària com és el rescat en altamar.

D’aquesta manera, es pot dir que el Govern ha abandonat el seu discurs inicial d’acollir. Lluny queda aquell gest amb el qual va permetre el desembarcament als refugiats mentre cap país de l’Europa mediterrània ho permetia. De totes maneres, aquell gest va ser tan sols això. Ja que immediatament va buscar com despatxar-los per a altres països de la regió i veure a qui podia “fletar” al seu lloc d’origen.

El Govern pren clarament la mateixa posició que la del govern dretà d’Itàlia quan nega que puguin atracar els vaixells que rescaten als refugiats. Aquest “govern de progrés” es torna cada dia més de dretes. També pren decisions similars a les que plantegen Vox, el PP o Ciutadans. Això d’expulsar immigrants ja ho fa el Govern de Sánchez, encara que no tants com volguesin els Casado-Abascal.

És que amb el tema de la immigració el PSOE és un partit d’Estat. Quan les empreses necessitaven mà d’obra barata l’afavorien per a baixar els salaris. Fins i tot tractaven de seleccionar, prioritzant la immigració llatinoamericana per sobre de la procedent d’Àfrica. Quan consideren que són molts busca restringir la seva presència dins de l’Estat. Durant la legislatura de Zapatero es van instal·lar "concertines" a Ceuta i Melilla, les tanques es van elevar a sis metres i van començar les devolucions “en calent”.

Diguem que la política del partit de “la rosa” no varia molt en qüestions d’immigració. Tot per l’Ibex35. Molts tertulians parlen de la deriva cap a la dreta de la política espanyola. Tanmateix, això no és correcte del tot. El que està havent-hi és una deriva relativa dels partits polítics espanyols. Vox exigeix l’expulsió d’immigrants, tot i saber que és il·legal. El PP i Ciutadans se centren en el que ells diuen “immigració il·legal”. Oh! Casualitat, Sánchez també diu el mateix.

No obstant això, enormes multituds es van manifestar per l’acolliment. Fins i tot els ajuntaments “del canvi” proposaven acollir, encara que ara no se’ls escolti molt. Moltes personalitats s’han pronunciat a vegades contra la política restrictiva, contra els CIE i les expulsions. Al cap i a la fi, la immigració té profundes causes econòmiques, socials i polítiques. Ningú marxa del seu país arriscant-se a morir per “canviar d’aires”.

Alguns números per a veure la crisi humanitària. En 2018 van morir més de 1.300 persones tractant de creuar el Mediterrani. El total d’immigrants ha baixat a nivells previs a les crisis de 2015, uns 138.000. Gairebé la meitat d’ells tracten de passar per l’Estat espanyol. Més d’un 20% són menors. Els països de la UE pretenen ampliar les forces de Frontex per a arribar a 10.000 efectius.

La solució de la UE és més aviat del tipus repressiu. Els sectors més ultres plantejaven el tancament definitiu de les fronteres, una cosa més aviat il·lusòria. I, els països que buscaven una altra solució parlen de posar “llocs de pas” controlats on es pugui controlar qui entra i qui no. Quelcom com posar-li portes al camp. No només augmenten els pressupostos de Frontes, sinó els milions destinats al Marroc, Líbia o Turquia per a exercir d’Estat tap.

El problema no és la immigració, sinó els nostres propis governs. Les potències europees i els EUA s’encarreguen d’espoliar països sencers i provoquen les guerres com es veu a Síria. Aquesta és la causa que milers i milers de persones vulguin venir a Europa per a sortir de les guerres i les crisis. La resposta de les potències imperialistes és repressiva. L’enemic està a casa. El capitalisme fomenta la lluita entre nadius i immigrants.






Temas relacionados

Crisi migratòria a Europa   /   Mediterrani   /   Immigració   /   Política Estat espanyol   /   En Català   /   PSOE

Comentarios

DEJAR COMENTARIO