Política Estat espanyol

MONARQUIA O REPÚBLICA

Referèndums universitaris: gairebé 60.000 estudiants es pronuncien a favor d’abolir la monarquia

El 2018 més de 60.500 persones van participar en els referèndums universitaris sobre la monarquia. Una aclaparadora majoria del 85% s'ha pronunciat a favor d'abolir aquesta institució reaccionària i medieval. En el 2019 els referèndums continuen i també l'organització estudiantil per a qüestionar el Règim.

Martes 15 de enero | 08:29

L’onada de referèndums universitaris sobre la monarquia que va començar el 29 de novembre de l’any passat a la Universitat Autònoma de Madrid ja s’ha realitzat en 19 universitats de tot l’Estat sumant més de 60.500 vots i sobre les espatlles de desenes i desenes d’estudiants auto-organitzats. L’èxit de les convocatòries és innegable, com ens explica Alaba Gil, estudiant de la Plataforma Referèndum Universidade de Vigo, “la participació en el referèndum del campus de Vigo i en altres universitats de l’Estat ens omplen d’il·lusió als qui estem involucrats activament tant en l’organització del referèndum com en altres iniciatives que pretenen qüestionar les institucions totalment anti-democràtiques de l’Estat Espanyol”.

Et pot interessar: 7303 vots en el Referèndum UAM: 83% a favor d’abolir la monarquia i obrir processos constituents

Una dada destacable és que en tots els casos s’ha superat i fins i tot multiplicat la participació en les eleccions a Rector dels centres, la qual cosa parla tant de la legitimitat de les consultes sobre la monarquia com del caràcter anti-democràtic de la gestió universitària. Posem un exemple: a la Universitat Autònoma de Madrid van votar 7303 persones en el referèndum, 6111 a favor de l’abolició de la monarquia, mentre que l’actual rector, Rafael Garesse -que en declaracions a televisió espanyola qualificava el referèndum d’“activitat testimonial”- dirigeix la universitat després d’haver estat electe amb només 1686 vots, d’una comunitat universitària que supera les 25 mil persones entre estudiants i personal docent.

Que la joventut vol decidir sobre el seu futur s’ha fet evident, però també que no està disposada a heretar aquesta monarquia imposada, anti-democràtica, corrupta i patriarcal. Així ho demostren els percentatges de vot: un 85% (51.339 persones) s’han expressat a favor d’abolir la monarquia i instaurar una república.

En el cas de la consulta realitzada el 4 de desembre a la Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra, aquest percentatge puja fins al 95,9%, donant compte de l’enorme rebuig que provoca la corona a Catalunya, encara major després de l’aplaudiment de Felipe VI a la repressió de l’1-O.

Et pot interessar: Barcelona, Vigo, Madrid: la majoria dels estudiants a favor d’abolir la monarquia

Tots els referèndums han consultat sobre l’abolició de la monarquia, mentre algunes de les plataformes han optat per preguntar també pel dret a decidir i moltes altres, seguint l’exemple precursor de la UAM, han incorporat la pregunta "estàs a favor d’obrir processos constituents per a decidir quin tipus de República?". En tots els casos que s’ha consultat sobre l’obertura de processos constituents, les respostes han obtingut un percentatge de vots gairebé idèntic a les preguntes sobre la fi de la institució monàrquica.

Un símptoma que la joventut vol decidir-lo tot. Perquè l’obertura de processos constituents radicalment democràtics significa no només discutir la forma d’Estat, sinó també la relació entre els pobles de l’Estat, si cal acabar amb la casta política i judicial al servei de la banca, nacionalitzar aquesta banca, sobre com atendre d’una vegada per sempre les demandes del moviment de dones o sobre deixar d’espoliar altres territoris a través de multinacionals i el tancament dels CIEs, com s’ha explicat en nombroses ocasions als mitjans.

Et pot interessar: La Universitat Rey Juan Carlos inaugura la segona onada de referèndums universitaris

Després dels referèndums a la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Pompeu Fabra, Saragossa, Vigo, a la Corunya, Santiago de Compostel·la, Valladolid, la Politècnica de València, la Miguel Hernández d’Elx i la Carles III, la Universitat Complutense i Politècnica, la de Lleó, La Rioja, Cantàbria i Alacant, les consultes es reprenen aquest any, i algunes d’elles ja tenen data. La primera serà la Universitat Rey Juan Carlos, que realitzarà la consulta el pròxim 31 de gener, el 7 de febrer a la Universitat d’Alcalá i a Asturies, 12, 13 i 14 de febrer a Castilla-la Mancha i fins i tot fora de l’Estat espanyol, la Plataforma Referèndum Exterior està organitzant consultes per al 3 de febrer, de moment a París i Edimburg.

I és que el moviment dels referèndums universitaris continua. Com ens explica Pablo Acedo, estudiant de la Pompeu Fabra i portaveu de la plataforma Fora el Borbó: "En la primera onada de referèndums la joventut va demostrar el seu rebuig absolut a la monarquia i la voluntat, constant durant tot aquest procés, de posar en peus un moviment estudiantil combatiu que pugui qüestionar-lo i decidir sobretot”. Per això, explica, “en l’última assemblea de Barcelona vam decidir proposar una trobada estatal per a poder discutir amb la resta de plataformes com seguir endavant i vam proposar que es pugui discutir sobre la convocatòria d’una vaga estudiantil contra la monarquia, perquè pensem que cal fer un pas més”.

Diego Fernández, integrant de la plataforma Referèndum UC3M, també fa un balanç positiu de les consultes: “D’una banda, estem revitalitzant un moviment estudiantil que es creia mort i, per un altre, estem aconseguint que es parli de la prefectura de l’Estat al carrer. No obstant això, no podem relaxar-nos i hem de continuar construint poder popular en barris i universitats fins que per fi puguem triar qui volem que ens governi”.

Et pot interessar: La nit de Nadal en què les i els estudiants antimonàrquics li van canviar el discurs al Rei

Per altra banda, des de la plataforma organitzadora del referèndum a la Universitat Rey Juan Carlos valoren molt positivament el recorregut dels referèndums: “Ens sentim immensament motivades amb les dades dels referèndums realitzats en les Universitats públiques de tot l’Estat”, asseguren. “Ens trobem amb un panorama sense precedents pròxims en l’educació pública que, arran dels referèndums veïnals també realitzats, ha superat les barreres de la pròpia Universitat per a arribar a molts més àmbits. I aquesta creiem és la clau, que el moviment i la voluntat de canvi no es limiti als centres d’estudi, sinó que surti al carrer i ajudi a alçar la veu a totes aquelles persones que volen viure en un país millor”. Per això, expliquen, “des de la nostra perspectiva, el següent pas no és un altre que el d’ocupar els carrers, el de fer veure que no només nosaltres volem el canvi, sinó que som un mer instrument per a donar força i catalitzar un sentiment, el de voler decidir-ho tot, que es respira cada vegada amb més força dins de tota la societat”.

També tenen clar que enfrontar a l’extrema dreta és part de la seva baralla. Per a Lucía Nistal, portaveu de la plataforma Referèndum UAM, el qüestionament a la monarquia que el moviment ha fet visible en més de 30 universitats de l’Estat “és un qüestionament al règim de conjunt, del qual VOX és un fill natural. El 155, la llei anti-partits, la repressió, la llei mordassa, la inviolabilitat de la corona, les devolucions en calent, els feminicidis o les reformes laborals ja existien abans del sorgiment d’aquest grup”.

Per això, “per a enfrontar-nos a l’extrema dreta”, afegeix Nistal, “la joventut, les dones, les i els migrants i la classe treballadora hem de buscar aliances per a lluitar contra aquest règim que ens vol súbdites del seu rei, el seu IBEX 35 i la seva extrema dreta”.

Et pot interessar: Lucía Nistal: “el 155, el delicte de sedició i la repressió al poble català, ja existien abans de VOX”

En l’últim període la imatge de la monarquia ve en franca reculada i les mostres de desafecció amb la corona són cada vegada majors i freqüents. Des del referèndum per la independència de Catalunya l’1-O de 2017, que implicava la ruptura oberta amb el règim espanyol i la seva monarquia, seguit pels esbroncs generalitzats a Felipe VI a l’agost de l’any passat a Barcelona durant manifestació contra el terrorisme després dels atemptats de les Rambles i Cambrils, les manifestacions de rebuig a la casa real no han deixat de multiplicar-se.

Estudiants d’excel·lència d’Astúries negant-se a rebre un premi de les mans de Felipe VI; un jove mallorquí que va voler donar-li al monarca una escombra perquè ajudés en les labors de neteja després de les inundacions de la tardor; pronunciaments d’Ajuntaments i Parlaments Autonòmics; cançons, pel·lícules. Però sens dubte han estat les consultes populars sobre la monarquia en barris i pobles, i especialment els referèndums organitzats en 33 de les 50 universitats públiques, els que han acabat de donar visibilitat a un profund sentiment antimonàrquic que anida en amplis sectors de la població. Tant que el mateix Felipe VI va sortir d’alguna manera a “repondre-ls” en el seu tradicional discurs de Nadal.

Et pot interessar: Que la joventut sigui la punta de llança per acabar amb el règim monàrquic i poder decidir-ho tot!

El moviment anti-monàrquic entre els estudiants recentment comença a mostrar tota la seva potencialitat. Encara queden universitats per fer les seves consultes i en les plataformes ja es debat com continuar, la possibilitat de fer una reunió global de totes les plataformes per a decidir els passos a seguir i com sortir de les universitats als carrers. Com diuen les i els joves impulsors de les plataformes, “això és imparable”.






Temas relacionados

Juventut   /   Rei Felip VI   /   Política Estat espanyol   /   Mobilització estudiantil   /   Moviment estudiantil   /   Estudiants   /   Referèndum república o monarquia   /   Referèndum   /   Referèndum a Catalunya   /   #ReferendumUAM   /   En Català

Comentarios

DEJAR COMENTARIO